Nº 27, JULIOL 2004 EDITORIAL El com, una associació científica, no governamental i sense ànim de lucre, d'anàlisi i programes sanitaris, pot sobreviure durant 21 anys dins la nostra societat catalana i espanyola, que es mou entre una estratègia de gestió a l'estil de l'escola americana i les accions per la supervivència quotidiana, sense gaire reflexió i molt poc d'anàlisis, pot semblar el miracle dels pans i els peixos... Per això en Josep Ma Antó ens va oferir aquesta primera reflexió, tot esperant que l'Andreu Segura ens pugui fer algun dia un poema, mentre es parlava de les prioritats en les polítiques de recerca sobre salut. La veritat és que la darrera Assemblea anual del CAPS va aglutinar molta força, molta moral i molta claredat d'anàlisis. Els "caps" estaven ben lubrificats i amb moltes idees i ens continuem multiplicant, ja que vam donar entrada a 10 noves sòcies i un soci. La Lucia Artazcoz ens va fer una magnífica síntesis de les mancances en polítiques públiques en salut laboral i de les enquestes de condicions de treball que fan encara més invisibles els problemes. La Mercè Fuentes ens va posar de manifest la crítica situació de l'Atenció primària catalana que està arribant a ser més una compra i venda de serveis que no pas un agent de salut comunitària. En Vicente Ortún, amb el seu estil habitual i amb les idees més incisives que mai, ens va continuar demanant una TRANSPARENCIA TOTAL des del sistema, i ens va alertar que no sempre més despesa suposa millor servei i que hem de saber què es gasta i com es gasta. Però el consens de l'assemblea va arribar quan ens va proposar un nou indicador. Al costat de l'Accountability" ens va proposar la Desirability, la DESITJABILITAT, és a dir atrevir-nos a definir què volem de la sanitat pública i com ho volem obtenir. El debat va ser molt viu durant més de dues hores, arribant a plantejar-nos com des dels anàlisis de les necessitats, construïm entre totes i tots el DESIG, tenint en compte la saviesa i la qualitat de vida. A mesura que el debat avançava els interrogants es multiplicaven com els peixos... (Es apropiada la recerca que fem? la fan servir? Perquè no s'usa la poca que es fa? Com basar les polítiques públiques en la recerca? Donat que el miracle del CAPS continua, l'hem d'aprofitar i veiem que fer una tempesta d'idees dues o tres vegades a l'any no estaria gens malament, per la qualitat de vida i l'increment d'il·lusió de totes les sòcies o socis del CAPS. Els recents canvis polítics fan més necessari que mai un Centre d'Anàlisi i Programes Sanitaris. Els caps que hi ha dintre han fet molta feina en el terreny de la recerca, de l'economia, de la salut laboral, de la salut mental, de l'atenció primària, de les desigualtats en salut o dels biaixos de gènere a la ciència, cadascun té el seu àmbit de treball i discussió però potser el CAPS ofereix la possibilitat de fer una reflexió MULTISDISCIPLINAR I TRANSVERSAL sobre les necessitats i els programes sociosanitaris a la nostra societat. Sobreviurem i ens multiplicarem perquè som necessaris. Aquesta és la raó objectiva del miracle, la subjectiva és que junts i juntes hem impulsat molts canvis des de que vam començar a treballar i VOLEM continuar fent-ho. En un món en que casi tot es compra i es ven, LA VOLUNTAT I EL DESIG depenen de nosaltres. Seguint així farem miracles. Carme Valls Llobet Barcelona 3 de juny de 2004 LLIBRE RECOMANAT Les desigualtats en la salut
a Catalunya |