Nº 27, JULIOL 2004 OPINIONS No he rebut gaires indicacions sobre el context d’aquesta reunió i he suposat que el més important és suggerir algunes qüestions per a la reflexió i el debat. Com que no hi ha gaire temps em circumscriuré a alguns aspectes d’interès força general. En aquesta mateixa sala, als començaments del CAPS, en un curs sobre "Diagnòstic de salut a la comunitat" la Maria Antònia Modolo va escriure a la pissarra "No es pot fer tot, s'ha d'escollir". Aquest bon consell sempre l'he tingut present i avui ve a tomb al parlar de recerca. un àmbit de les polítiques públiques en el que, com en tants altres, és molt difícil poder fer front a totes les possibilitats i necessitats i cal algun tipus de priorització. Tal com estan organitzats els sistemes de recerca en els països industrialitzats hi ha dos grans estratègies per prioritzar: en funció de la qualitat dels projectes i en funció dels problemes que es volen investigar. La gran majoria d’agències governamentals de recerca mantenen convocatòries obertes d’àmbit molt general on la recerca es prioritza en funció la qualitat metodològica i els antecedents dels investigadors. Sovint, això és més cert pel que anomenem recerca fonamental en la que l’avenç del coneixement científic és el punt clau més que no pas l'aplicabilitat de la recerca. Després hi ha la recerca orientada on l'exigència de qualitat i experiència pot ser tant important com en el cas anterior però en aquest cas les prioritats venen determinades per les preguntes de recerca o els problemes de recerca als que s’adreça un determinat programa. A Catalunya l’Agència d’Avaluació de Tecnologies i Recerca Mèdiques manté un programa de recerca en el que les prioritats són molt específiques. Per tal d’establir-les es fa una crida pública molt ampla de propostes i després es valora l'impacte dels problemes de salut sobre els que versen les propostes, la seva freqüència, la incapacitat que produeixen, el grau que aquests problemes mostren variabilitat en la pràctica clínica o sanitària i altres aspectes similars. És important assenyalar que l’aproximació de les prioritats als problemes més importants de la societat exigeix la participació de la societat i no només del professionals. A la Unió Europea està vigent el VI programa marc europeu, i una de els seves prioritats és promoure la creació d’un espai de recerca europeu. Sorprenentment, i a diferència del V Programa vigent fins fa un parell d’anys, és un programa molt prioritzat. Això ha generat molta polèmica ja que en el camp de les ciències de la salut alguns àmbits com els dels problemes de salut ambientals quasi han desaparegut. Les prioritats del VI programa semblen respondre més a l’agenda política de la comissió i així l’episodi de les “les vaques boges” han conduït a que una de les grans prioritats d’aquest programa sigui la seguretat alimentària. HI ha hagut molt debat en els àmbits científics per la dificultat de comprendre algunes d’aquestes prioritats i el canvi tan marcat del V al VI Programa. Des de un pla més polític i centrant-nos en Catalunya es podrien assenyalar algunes qüestions rellevants. A Catalunya la recerca és en bona mida depenent de la gestió central que fan els governs i les administracions de Madrid. Tot i que influents som copartíceps de segona i encara que, pel que fa als retorns no ens va malament del tot, hom es pot plantejar si cal reclamar la plena autonomia. Un dels arguments que al meu entendre justifiquen aquesta postura és que el model de recerca espanyol és escanyolit i no hem assolit infrastructures de política científica robustes. Finalment, en aquest àmbit hi ha el tema del finançament. A Espanya dediquem un 1.2% del PIB a recerca la qual cosa ens deixa encara lluny de la mitjana europea la qual està molt lluny de la dels Estat Units i el Japó. Aquesta situació és en bona mida responsabilitat dels governs o l’escàs interès d’aquests en les qüestions de política científica és simplement el reflex d'una societat poc interessada en aquestes qüestions?. Segons les enquestes especialitzades en aquests aspectes l’interès de la societat per la recerca és força alt i la valoració social dels científics força bona de manera que els polítics haurien de revisar a fons la seva responsabilitat en aquest àmbit. I també els investigadors, els professionals i les institucions per l’escàs compromís en transmetre i socialitzar el coneixement que s’assoleix amb la recerca. Finalment, una breu menció a la qüestió dels valors. És un tema en el que hi han pocs referents i en canvi, es clau que sapiguem aproximar a la recerca els valors la igualtat, la justícia, la solidaritat, la equitat... Només ens hi hem aproximat una mica per la via de l'ètica però encara d'una manera molt indirecte. Una altra dona, la Paola Monacorda, també aquí al CAPS va utilitzar una frase que em va quedar gravada: "Anque ll'intelligenza natta del'amore". La recerca com una manera organitzada de fomentar la intel·ligència no pot estar lluny dels valors perquè això ha conduït en el passat a un maridatge tràgic entre la ciència i el poder. La recerca avui no pot ser aliena a les gran qüestions ètiques i morals i aproximar aquestes qüestions a les agendes de recerca dels governs i les administracions es una qüestió que no podem obviar. Gràcies a totes i a tots per la vostra atenció. Josep M Antó |