CAPS - Centre d'Analisi i Programes Sanitaris
català - castellano

Nº 27, JULIOL 2004

OPINIONS
PRIORITATS EN ATENCIÓ PRIMÀRIA, ES FAN POLÍTIQUES PÚBLIQUES?
Mercè Fuentes

En la primera compareixença que fa la Consellera del Departament de Sanitat i Seguretat Social, als 100 dies del Nou Govern, presenta un Nou model D’atenció Sanitari basat en tres eixos, salut publica (Mediambiental i laboral), l’Atenció sanitària i els Serveis sanitaris i socials d’atenció a la dependència.

Diu que la prioritat del Govern, és de fer de l’Atenció Primària i els Centres de Salut ,la base central del sistema sanitari.

Les tres coses mes importants que s’ha fet ja són:

1. Augmentar els professionals a atenció primària
2. Reduir les llistes d'espera
3. Investigació en medicina regenerativa, banc de salut de cèl·lules mare

Es presenta un "Pla de xoc per els Centres de Salut", que es concreta en augmentar els professionals amb 129 metges de familia, 23 pediatres, 30 auxiliars administratius a les àrees bàsiques per disminuir la pressió assistencial i les llistes d’espera.

Amb això solucionem els problemes d'atenció primària ?

La segona mesura, aplicada en dos mesos!!, canvis en el model organitzatiu d’infermeria, auxiliar de clínica, assistents socials i zeladors. Només per reduir la ratio metge - pacients falten uns 300 metges de familia.

En aquest moment ens trobem amb un greu problema de trobar professionals metges que vulgui fer substitucions per malalties, vacances i fins i tot interinitats. Aquestes solucions parteixen d’un estudi fet amb urgència. I diu que ha estat molt ben preparat.

Parteix d’unes premisses, que son més aviat tòpics, com que ha disminuït la capacitat de la resolució en Atenció primària i per tant de la seva potencialitat... Com es pot dir això com s'ha valorat?

La manca de qualitat en els serveis... Els 129 metges ho solucionen? Hi ha Pèrdua de confiança i els usuaris van als serveis d'urgència dels hospitals...!!!, on són els serveis d’atenció continuada a l’atenció primària a Barcelona? Hi ha sobrecàrrega dels hospitals , amb quines condicions s’atenen?, perquè s’atenen les no urgències...? No es resolen suficientment les malalties agudes... no seran les cròniques... ?

Hi ha una manca de medis tecnològics. Avança tot el que sigui informatització per el control, per les dades administratives, però en la història clínica informàtica, ja en vaig parlar l'altre vegada segueix igual.. No es garantitza la confidencialitat... tot i que hi ha algunes claus de seguretat...segueix sent una base de dades centralitzada.

Sembla que no hi hagin altres avenços tecnològics més útils, com per ex. Ecògrafs a les consultes, controls de sintrom, etc.

Així dons al Maig 2004 ja estem informatitzats i s'incorporen els nous professionals .Al setembre de 2004 (segona fase) Canvi en tres mesos programa organitzatiu, més actiu i resolutiu... Es veu que els auxiliars i infermeres.. i els 129 metges ho solucionaran.
La tercera fase al 2005 els serveis de suport rehabilitació, salut mental,... s'introduiran a Atenció primària... no sabem com i ni de quina manera !!, és un canvi important.

Potser s'hauria de discutir el que vol dir política i polítiques..

Tens una sensació d ‘accions per tapar la boca a algú.. És respondre a la demanda social i només posant pedaços per resposta. Els usuaris i els professionals critiquen coses, no perquè et donin solucions ja fetes sinó per poder parlar, de consensuar, per poder fer un projecte diferent..

No hi ha cap mena de projecte de canvi basat en necessitats reals.

Des de la Plataforma en defensa de la Salut Pública han enviat un informe dels d'ATACC que explica com l'OMC considera la seva activitat com una regulació tècnica dels comerç internacional de bens i serveis. El sector serveis, actualment suposa el 60 % del creixement econòmic mundial.

A l’any 1994 , es crea l’Acord General de Comerç i Serveis (AGCS) amb l’objectiu de liberalitzar tots els serveis de tots els països del mon però la novetat no es solament liberalitzar sinó el fet que es donen compromisos institucionals formals que subordinen les polítiques nacionals i els tractats internacionals , sense límits ni normes i que son pràcticament irreversibles.

... i d'això se n'hauria de parlar i pensar, ja que el model que tenim tant en el anterior govern com en aquest és el mateix i estem organitzant serveis exclusivament des del punt de vista que es puguin comprar i vendre, utilitzant el marketing de consum, sense que hi contin els valors reals que tenen o que volem d’aquests serveis.

Per parlar de canvis caldria que les propostes fossin mes de fons..

Propostes que faria

Abans de qualsevol canvi, parcial o total, proposo que es facin estudis d'impacte del que representa i de quins aspectes millora i quins empitjora i quants se'n perden pel camí del canvi.

Quan es va fer la Reforma d'atenció primària que a mi em sembla que estava ben pensada i en la qual hi va participar molta gent ,no ens en vam adonar que l’economia del país anava cap un altre banda i que el que s'estava implantant no es podria acabar o no hi havia recursos,... i ara es proposen canvis sense cap mena de consens, ni valors .

En el Pla de Salut proposaria fer l’ho des de les diferències i les desigualtats i des dels territoris concrets valorar els objectius, les propostes i lligar-ho amb els recursos i pressupost.

En el tema de la sostenibilitat que parlen els gestors , evidentment només en termes econòmics, cal que s’introdueixin conceptes de valors subjectius, de satisfacció a mes de l'eficàcia i l'eficiència dels serveis . Cal treballar amb la comunitat les propostes de canvi i acceptar les propostes que facin , confrontat la sostenibilitat amb el consumisme.

Promocionar la salut de la comunitat

En les DPO (Direcció per objectius ) i els objectius en els Equips d’atenció primària s’han de basar en problemes reals ( no estrictament biològics) de la població, després de fer un diagnòstic de salut de la comunitat, amb sistemes d’avaluació adients , amb ítems psicosocials per determinar els grups de risc, com treballs, adolescents, divorcis, medi ambient, etc.

Amb la col·laboració dels Consells de Salut i Representants comunitaris.

Cal revisar l'eficàcia i efectivitat dels Programes de Suport i de Serveis , en la planificació i avaluació dels objectius.

Cal més autonomia dels professionals.

En la direcció de l’organització sanitària, s’ha de fer una política de prestigiar els professionals i els serveis de la xarxa pública d’Atenció Primària.

S’ha d’apostar per rehabilitar totes les seqüeles de les malalties, per fer una millor qualitat de vida

Fer participar i fer sentir als usuaris que son especials, que formen part de l’organització i que han de participar en la seva recuperació , flexibilitxant els processos.

Orientar totes les intervencions cap a la salut.

Tornar al sumari del butlletí