Nº 28, DESEMBRE 2004 EDITORIAL Benvolgudes i benvolguts: Vam tenir una trobada per parlar del II Informe de les desigualtats de salut a Catalunya que estem preparant, però en vista del gran nombre de decisions polítiques que s’estan prenent o es prendran en els propers sis mesos, crec que el CAPS haurà de fer una reflexió, seguint els trets que ja va endegar l’any passat amb les tres jornades que vàrem realitzar per celebrar els 20 anys de la nostra associació. El CAPS proposa en la seva declaració fundacional que els Ciutadans i Ciutadanes han de ser PROTAGONISTES de la seva salut. Val a dir que en els processos i les dinàmiques que s’estan endegant no hi estan representats ni els ciutadans ni els mateixos professionals sanitaris, o quan es fan aliances amb un sector es minimitza la participació de l'altre ( Infermeria vs metges i metgesses o professionals de la psicologia). Al CAPS sempre hem pensat que la Salut és una Unitat BIO-PSICO-SOCIAL i últimament hi afegim CULTURAL I MEDIOAMBIENTAL, per tant tot el que fragmenti massa l’anàlisi, o divideixi l’aplicació de polítiques públiques ens anirà malament per endegar canvis reals (per exemple separar experts en subcomissions i comissions en que es pregunta a molta gent però no hi ha direcció política ens pot portar a camins sense sortida, o en que es prioritza l’anàlisi de lo immediat sense tenir en compte l’equitat i la lluita contra les desigualtats). El CAPS va néixer per fer ANALISI I PROGRAMES SANITARIS, i ara tenim sobre la taula un conjunt de problemes i situacions, donat que moltes decisions importants s’han anat aplaçant i ara s’hauran de prendre decisions compromeses i complexes totes a l’hora: 1. El debat sobre la FINANCIACIÓ DE LA SANITAT, que té dos components: Establir formes mes equitatives de distribuir la riquesa, i la balança fiscal, però que té un segon component i és que constantment es parla de DESPESA sanitària i no d'Inversió en salut. Més del 25 % de la despesa és farmacèutica. 2. La resolució de les llistes de espera quirúrgiques (65.000 persones esperant a Juny 2004 de les quals el 65% són del sexe femení) i el 82% de les persones que esperen més de 3 anys per operar-se ( pròtesi de genoll). 3. La modernització del ICS i l’adequació del SCS amb formules d’eficiència i transparència de gestió. 4. La Creació de l’agència de Salut Pública i el seu desplegament territorial i de la agencia de Seguretat Alimentaria. 5. La manca de recursos de l’Atenció primària, amb una població creixent per assistir, uns protocols a vegades rígids i a vegades absents ( per tractar el dolor majoritàriament de dones), una evolució que tendeix al fonamentalisme per part de les persones que el fan i per donar seguretat davant dels especialistes (no sempre els problemes dels ser humans tenen resposta amb la medicina de l' evidència). La informatització de les històries clíniques està provocant un altre conflicte per primar l'accessibilitat a la confidencialitat. 6. Es proposa que l’Euroregió dels Països Catalans
tingui la producció en Biotecnologia com un dels seus referents
importants. Aconseguirem 7. Els biaixos de gènere ens posen moltes dificultats
per fer forat a l’atenció a les diferències
en emmalaltir entre dones i homes. En l'últim Congrés
de Contracepció, el tema va ser l’abolició
de la regla i la majoria dels presents va votar per fer-ho malgrat
haver explicat les implicacions neuroendocrines de la introducció
permanent d’hormones. Es prefereix continuar medicalitzant
problemes fisiològics (embaràs i menopausa) sense
evidències del que es dona (abans THS ara soja) i en canvi
hi ha moltes resistències a valorar i tractar el que és
diferent 8. Les enquestes de salut no són utilitzades per aplicar polítiques públiques diferents. Aquesta és la realitat i potser vosaltres me'n podreu
dir d’altres. Per cada una d’elles hem de trobar una
RESPOSTA I UNA PROPOSTA CAPS i fer-la pública. Ben cordialment |