Nº 31, PRIMAVERA 2007 EDITORIAL "L’ANÀLISI DE LA SANITAT I LA PARTICIPACIÓ: ASSIGNATURA QUE EL CAPS HA D’APROVAR" Des de el moment de la Fundació del CAPS (1983), millor dit quan el GAPS era el seu embrió, les tasques de debat i de reflexió, que hem fet dins de la nostra associació o donant espais per la participació al anàlisi i a la reflexió de altres associacions i sectors de la ciutadania, han anat sempre un o dos passos endavant del que el mateix sistema sanitari s’estava plantejant. Quan ningú parlava de la necessitat dels professionals a l’ hospital, varem fer el primer estudi, i en van seguir molts d’altres, demostrant la radioactivitat de la bomba de Palomares, la necessitat de relacionar salut i ocupació, la tecnologia mèdica i la qualitat de vida, la comunicació dins la medicina, la invisible salut de les dones, la relació del medi ambient saludable amb la mortalitat i la salut. Estem en uns moments històrics en que acabem de viure la primera vaga general de la sanitat catalana reflectint un malestar profund dins dels professionals del sistema, en que hem vist com el conseller Lamela, de la Comunitat de Madrid, va posar ombra de dubtes a la esforçada i mal pagada tasca del que feien cures pal·liatives pels passadissos de l’hospital de Leganès, en que amaguem necessitats i volem solucionar només amb infraestructures, problemes complexos de gestió en la que s’exclou a la majoria d’ actors i subjectes (professionals i persones que necessiten el sistema, ambdós actors i subjectes), però ambdós exclosos sistemàticament de la participació en les decisions. Politics i gestors introduint-se en l’àmbit mèdic, sense que encara hi hagin camins de retorn i de participació establerts dins del sistema sanitari. Qui està fent l’anàlisi de les necessitats? Com hi poden participar els ciutadans i ciutadanes? Nomes ens podem relacionar amb el sistema com a pacients o familiars de persones portadores de malalties? Fins a quin punt els lobbys de pacients acaben distorsionant les solucions de les necessitats, la lluita contra les desigualtats o la seva prevenció? Tenim ja un decret de descentralització de la Sanitat Catalana, però hem pensat qui podrà fer-se càrrec de donar informació i formació dels ciutadans i ciutadanes que hi vulguin participar? Sembla que els companys i companyes del grup de participació del CAPS, ens proposen una anàlisi de com estem articulats, i també ens proposen una dinàmica de participació per poder fer-ne aportacions entre totes i tots, i aprofundir-ne el flux de decisió. però encara ens queda molta camí per saber quins indicadors volem tenir, i qui els ha de crear i quins altres els han d’avaluar. És una reflexió en la que l’excel·lent treball coordinat per la nostra companya Margarita Sanchez Candamio junt amb en Lupicinio Iñiguez i que podeu trobar a la nostra pàgina web: www.caps.pangea.org/docs/dialegs/mapa.pdf. Com diu el nostre company Andreu Segura, en la introducció del llibre sobre la Participació Ciutadana a Salut pública: “La participació te la potencialitat de millorar la salut de les persones i de les poblacions perquè suposa una més gran implicació. Seria, doncs, una característica desitjable des d’un punt de vista utilitari. Però és que, segons com entenem la salut, la participació és un element necessari per assolir l’autonomia i per exercir la solidaritat, dues de les característiques que la definició de salut del X Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana atribueix a la salut. Autonomia per viure de la manera menys dependent possible i solidaritat amb la resta dels components de la comunitat”. Us convidem a participar i a dir la vostra opinió a la propera Assemblea de socis i sòcies del dia 10 de Maig, i si no podeu venir a enviar-nos els vostre suggeriments per escrit. Estic segura que entre totes i tots el CAPS també aprovarem aquesta assignatura pendent. Carme Valls i Llobet |